GLOSSA MEDALLA D’OR AL MÈRIT CÍVIC AL RESTAURANT ELS 4 GATS

GLOSSA MEDALLA D’OR AL MÈRIT CÍVIC AL RESTAURANT ELS 4 GATS

GLOSSA MEDALLA D’OR AL MÈRIT CÍVIC AL RESTAURANT ELS 4 GATS

 

Aquest dimarts, 13 de juny de 2017, just un dia desprès d’haver celebrat els 120 anys del Restaurant Els 4 Gats, David Navarro ha tingut l’honor de glossar la figura del mític Restaurant en el lliurament de la Medalla d’Or al Mèrit Cívic entregada a Josep Maria Ferré concedida per l’Ajuntament de Barcelona. A continuació reproduïm, sencera, la glossa que ha pronunciat al Saló de Cent.

 

Il·lustríssim Sr. Gerardo Pizzarello, Primer tinent d’alcaldia de Barcelona,
Regidors, autoritats, amigues, amics, Senyores i Senyors.

Bona tarda a tothom.
Quan la Silvia em va demanar que digués algunes paraules en aquest acte tan solemne, una mena de tremolor i suor freda es va apoderar de mi… Deu meu, vaig pensar!! Però si jo soc dissenyador i treballo amb rellotges… si jo em dedico a tornar bonics els rellotges malmesos pel pas del temps però d’escriure i parlar, res de res!
Però desprès, vaig començar a pensar en el que significava els Quatre Gats i la família Ferré i Serrano per a mi… i tota una sèrie de records em van venir al cap… me’n recordo que quan treballava al segon pis del número 2 del carrer Montsió i aixecava el cap i mirava per la finestra pensava que era molt afortunat de ser una de les persones amb les millors vistes de BCN doncs just al davant meu, al número 3, tenia l’emblemàtic edifici on s’hi troba el RESTAURANT ELS QUATRE GATS.

Me’n recordo del meu pare que sempre anava a fer el cafè als QUATRE GATS i sovint es trobava amb en Josep Mª Ferré, el patriarca de la família i l’alma mater d’aquest restaurant tan emblemàtic, i del meus germans Carles i Daniel que, un cop mort el meu pare, van continuar amb aquesta tradició cafetera. Si no us sap greu i teniu un minut m’agradaria explicar-vos una anècdota que ens va passar. En Josep Mª volia tenir un detall el dia de Nadal amb la seva família i va encarregar als meus germans que, si us plau, li fessin 4 rellotges personalitzats amb el nom de cadascuna de les persones a qui anava adreçat l’obsequi. Com que els rellotges no es feien en sèrie, els meus germans van fer una col·lecció de 5 rellotges i el que sobrava el van reservar per un amic nostre. Doncs bé, al cap d’uns dies, quan ja estava tot preparat, ens vàrem trobar fent la tertúlia al cafè amb en Josep Mª qui tot preocupat ens va demanar si es podia fer un altre rellotge perquè s’havia oblidat d’un familiar i li havia de donar l’endemà… ja se sap, els empresaris, amb tants de maldecaps de tant en tant se’ls passa alguna cosa.
Doncs bé, els meus germans li varen dir que no podia ser perquè només havien fabricat 5 rellotges i el que quedava ja estava reservat i personalitzat amb el nom de pila del nostre amic i que era del tot impossible. A més a més el nom del nostre amic no era el que dirien un nom gaire comú, doncs es deia “Constantino”, així que poc es podia fer… si s’hagués dit Marc o Jordi haguessin hagut més possibilitats…
En sentir aquell nom, els ulls d’en Josep Mª es van il·luminar perquè, casualitats de la vida… sabeu com es deia el seu familiar? Va, vinga, s’admeten bestretes… sí, sí, ja us veig la cara d’haver-ho endevinat… es deia CONSTANTINO!

Doncs bé, estava clar que allò era un tema del destí, així que els meus germans li van donar el rellotge i no se’n parli més, però el que no oblidaré mai és la mirada de joia d’en Josep Mª, la mirada d’una persona perseverant i lluitadora que persegueix els seus somnis encara que aquests de vegades semblin del tot impossibles d’aconseguir i que, de tant en tant, de forma miraculosa i sobre tot, a base d’esforç, s’acaben assolint.

Els QUATRE GATS és el que és avui gràcies a la tenacitat i la il·lusió d’una persona, en Josep Mª, qui, sempre recolzat per la seva dona, la Sonia Serrano, ha aconseguit retornar l’antic resplendor als QUATRE GATS.
També crec que aquesta anècdota reflexa molt bé quin és l’esperit d’aquest lloc tan emblemàtic de Barcelona. Els Quatre Gats no només és un lloc de referència dins la restauració de la ciutat, sinó que és un exemple de la vida d’aquest barri, el gòtic, un barri turístic amb un cor 100% barceloní, on els veïns hi treballen, hi viuen i es coneixen des de vàries generacions, com nosaltres, i s’ajuden i es recolzen sempre que cal. Un barri de gent per a la gent que hi viu i el viu, ple de veïns orgullosos dels seus carrers i edificis, del seu comerç, dels seus racons encisadors plens d’història amb majúscules. En una paraula, orgullosos de la vida que s’hi respira.
Fa uns anys, en Josep Mª va passar el testimoni als seus fills, en Josep Lluís, la Silvia, l’Ivan i l’Oscar, els quals varen voler afrontar un nou repte, apropar els QUATRE GATS no només als habitants del Gòtic sinó a tots els barcelonins. Gràcies a les llavors sembrades pel seu pare i les seves ensenyances i a la formació i tarannà de cadascun dels germans, (en Josep Lluís que, amb les arrels ben plantades a terra, obté els millors vins de les seves vinyes; la Silvia, que amb la seva tendresa, ha impregnat d’una sensibilitat especial el nou projecte; l’Ivan, un àliga sempre a la recerca de millores i noves oportunitats i l’Òscar, el petit de la família, l’artista, que amb la seva personalitat afable és l’aglutinant d’aquesta gran família), gràcies a aquest tarannà dels germans, tant diferents entre si però a la vegada, absolutament complementaris i amb dos trets comuns, la bondat i la generositat, han aconseguit que aquest repte esdevingui una realitat.

Amb molta empenta, il·lusió, nits sense dormir i molt, molt de treball han aconseguit retornar els Quatre Gats a la gent de Barcelona convertint-lo en un punt de trobada pels barcelonins. La celebració del seu 120 aniversari ha estat el punt culminant del seu objectiu: han organitzat conta-contes amb xocolatada pels nens, han reprès el concurs literari PLOMA QUATRE GATS i el concurs d’esquetxos, han coordinat diverses exposicions de pintura, dibuix i fotografia convertint les sales del restaurant en una exposició permanent i han organitzat sopars a quatre mans amb dos dels millors xefs de la ciutat. En fi, han dut a terme una immensa tasca que ha reunit sota un mateix paraigües 120 anys d’art, cultura i gastronomia.
Per aquestes accions i per la seva trajectòria en els darrers anys envers la ciutat, l’Ajuntament de Barcelona atorga avui als QUATRE GATS la medalla d’or al mèrit CÍVIC, però per a mi, el realment meritori són ells, la família Ferré i Serrano, el veritable cor dels QUATRE GATS.

Sin comentarios

Publicar un comentario